dimecres, 18 de novembre del 2015

Els xiquets consumidors

Xiquets consumidors o infància materialista?


Xiquets i xiquetes creixen en un món cada vegada més mercantilitzat, però, hem de considerar-los com a víctimes d'un màrqueting manipulador o com a participants competents en la cultura del consum?


Consum = felicitat?


La infància materialista es qüestiona gran part del saber popular sobre els efectes de la publicitat i el màrqueting; refuta la idea de les nenes i nens com a consumidors incompetents i vulnerables, encara que d'igual manera rebutja la imatge del consum com a expressió del poder i l'autonomia de la infància. Pretén, en canvi, discutir els termes en els quals sol emmarcar-se i entendre's la qüestió social del consum en la infància i, amb això, qüestionar com s'experimenten l'acció i la identitat humanes en els nostres dies. 
http://www.edmorata.es/libros/la-infancia-materialista-crecer-en-la-cultura-consumista

 Crisi contemporània de la infància.


En l'actualitat la infància és troba en crisi, aquest esdeveniment és conseqüència dels canvis socials i culturals que afecten el concepte tradicional de família.

Aleshores, la gran qüestió a plantejar-se és, qui educa ara als xiquets.


Si definim la qüestió de família tradicional trobem:
 La família és un grup de persones unides per vincles de parentesc, ja siga consanguini, per matrimoni o adopció que viuen junts per un període indefinit de temps. Constitueix la unitat bàsica de la societat. En l'actualitat, destaca la família nuclear o conjugal, la qual està integrada pel pare, la mare i els fills a diferència de la família estesa que inclou els avis, sogres, oncles, cosins, etc. La unió assegura als seus integrants estabilitat emocional, social i econòmica. És allí on s'aprén primerencament a dialogar, a escoltar, a conéixer i desenvolupar els seus drets i deures com a persona humana.
 Actualment, es troben altres models familiars com poden ser famílies monoparentals, pares o mares del mateix sexe, convivència de xiquets amb els fills de les noves parelles dels pares entre altres, però la essència del significat per a un xiquet de família hauria de ser la mateixa que la tradicional malgrat que el ritme de vida actual deixe poc marge per a la convivència familiar.

Però, qui educa ara?

 Els xiquets als nostres dies, passen mes  temps veient pel·lícules, juga'n amb videojocs i televisió
entre altres entreteniments i per tant desvinculats de la convivència amb els progenitors, cuidats majoritàriament pels iaios i educats a l'escola, de manera que aquesta situació ens situa davant  la desprotecció infantil.

Aquesta desprotecció dona lloc a què entren a formar part rellevant de la seua vida Empreses de productes de cultura infantil, que els transmeten valors, utilitzant els desitjos i la fantasia dels més menuts per arribar a ells, per tant en l'actualitat són els llocs pedagògics que més temps passen amb ells.
Un exemple molt clar es Disneyland Paris o Disney Channel a casa.


DISNEYLAND
DISNEY CHANNEL










En aquestes empreses s'allotja el que anomenem Currículum cultural, malgrat que siga una visió de la cultura allunyada del concepte d'alta cultura i que inclou la cultura popular tradicional i la cultura popular de masses o contemporània.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada