Textos de tradició oral

 Gemma Lluch.

En aquest article Gemma Lluch exposa com es transformen, els textos de tradició oral en literatura escrita, quin és l'origen i les seves fonts.


Aquestes obres no estaven destinades a lectors infantils o juvenils, eren obres escrites per adults, tenim exemples com els clàssics; Jules Verne o obres com Frankeintein o Dràcula.

Jules Verne

Bram Stoker

Mery Shelley

Estructura dels contes de tradició oral segons Gemma Lluch

 Aquests contes inicialment eren narracions en versió oral per adults, donada en moltes ocasions per la brutalitat, sexualitat, infidelitats entre altres que relataven el contes. Aquests eren contats per un narrador a altres persones que d'igual manera els transmetien a altres.

Aquestes narracions van ser recopilades al SXVII per folkloristes com Perrault, Andersen, Enric Valor entre altres. A més a més algunes recopilacions van tornar a ser versionades per altres autors com els germans Grimm.


Perquè aquestes versions foren llegides pels xiquets es van fer adaptacions més properes a realitats menys cruels. Moltes d'aquestes versions s'han transformat en pel·lícules, sobre tot la factoria Disney a fet un bon ús d'aquestes narracions.

Enllaç interessant
contes infantils tradiocionalment terrorífics

Videos interessants.

En síntesis,

Els criteris que defineixen la literatura infantil i la situen en la paraliteratura són:

- Brevetat
-Llenguatge senzill
- Ritme àgil de lectura
- Personatges arquetips
- Il·lustracions
- Trames repetitives
- Determinada temàtica
- Predomini de la narració i diàleg
- Personatges infantils
- Produccions en massa.